La masia catalana (III)

TIPUS DE MASIES
Atenent als diferents elements arquitectònics que conformen una masia, com ara la disposició de les vessants de la coberta, els acabats de la façana, o la disposició vertical dels seus pisos, podem distingir fins a set tipus diferents de masies:
1 .- Masies petites o d'alta muntanya: Són les construccions d'origen més humil. Presenten dues vessants que desguassen cap a les façanes principal i posterior.
2.- Masies mitjanes o comuns: És el tipus de construcció més freqüent a Catalunya. Consta també de dos vessants però, que en aquest cas, desguassen cap a les façanes laterals.
3.- Masies grans o Cases Pairals: Són edificacions més grans, d'aspecte senyorial. Presenten galeries amb porxos i façanes ornamentades. La coberta està construïda a quatre vessants.
4.- Masies amb torre i aspecte fortificat: Aquestes construccions són més pròpies de les zones costaneres, per la inseguretat a la qual es veien sotmeses a causa de les constants incursions pirates des del mar. Les torres i fortificacions estaven dissenyades per suportar atacs de petita envergadura. Les construccions estaven unides entre si, compartint, en alguns casos, dependències interiors.
5.- Masies basilicals. Estan compostes per tres cossos: dos laterals i un central, més elevat. La coberta, de dues vessants, desguassa cap a les façanes laterals.
6.- Masies de vinya: Són construccions formades per la masia, pròpiament dita, i diversos edificis complementaris que s'uneixen configurant un pati central. S'emplacen, sobretot, a la comarca de l'Alt Penedès i s'assemblen als “cortijos” andalusos.
7 .- Masies indianes colonials: Destaquen pels seus rics acabats i ornamentació exterior. Són grans edificacions, ostentoses, construïdes a partir de models importats d'Amèrica llatina pels seus propietaris.

PROBLEMÀTICA ACTUAL
La masia, com a element viu, ha tingut un naixement, un creixement, una època d'esplendor i en l'actualitat sembla encaminar-se cap a la decadència o, encara pitjor, a la seva desaparició. Amb el transcurs dels anys, el que va començar sent una explotació agrària o ramadera s'ha anat convertint en segona residència, restaurant o, en el millor dels casos, en allotjament turístic rural o casa de colònies. En l'actualitat, a Catalunya queden unes 6.000 masies. La seva situació és, segons les últimes investigacions, alarmant, corrent el risc real de desaparèixer per sempre de la nostra fisonomia. Les masies es van quedant desallotjades. Els seus habitants prefereixen anar-se'n a viure a les ciutats, lluny de les penúries i la incertesa de la vida agrícola. L'administració ha donat un petit pas en la seva defensa catalogant les masies, però no de forma unànime i reglamentada, de manera que cada ajuntament l'ha interpretat a la seva conveniència. Tenim un patrimoni que cal protegir, però tractant-se d'un patrimoni que no genera riquesa l'interès públic és escàs i s'esvaeix amb promptitud. Joan Curós Vilà, doctor arquitecte, professor de projectes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès i subdirector de la mateixa, proposa dos tipus de pautes d'intervenció, per part de l'administració, per afrontar el problema:
1.- A nivell legislatiu , es tracta d'evitar l'especulació en les zones rurals i naturals.
2.- A nivell productiu, "protegir l'agricultor i al ramader com a un jardiner del paisatge, subvencionar l'agricultura i ramaderia ecològica, especialment a la ramaderia de muntanya per protegir els prats, incentivar productes amb denominació d'origen, afavorir l'ús del turisme rural". Es tracta, en definitiva, d'afavorir l'activitat agrícola i ramadera de manera que les masies continuïn sent atractives pels seus propietaris. Si no aconseguim que la masia continuï funcionant com a una unitat econòmicament rendible, desapareixerà com a tal o es veurà resignada a iniciar nous usos d'explotació, aliens a la seva essència històrica i social. Una masia que desapareix o és abandonada, no és més que el mut testimoni d'una petita part de la nostra història quotidiana ... Una pàgina incompleta a la nostra memòria més propera, que desapareixerà a la vegada que els seus habitants. Cada masia que desapareix és un fracàs nostre però, sobretot, de les diferents administracions públiques i socials, cegues davant d'un problema que planteja massa esforços econòmics pel "escàs" benefici social que els repercuteix.
Al delta del Llobregat, a dia d'avui, encara podem gaudir d'algunes d'aquestes "meravelles" arquitectòniques. I podem, també, parlar amb els seus habitants, que gustosos ens narraràn les mil i una històries que van néixer entre els seus murs i que ara formen part de la història de la nostra població. Però, per desgràcia, són moltes més les que han desaparegut o es troben pràcticament abandonades.
El futur de les masies, al meu parer, és tan cert com lamentable: si no fem alguna cosa i ho fem ja, en breus anys les poques masies que encara resten en peu no seran més que un reflex romàntic d'allò pel que van ser creades.




REFERÈNCIES:
- www.wikipedia.org. Masia.
- La Masia: Una mirada retrospectiva cap a la contemporaneïtat. Joan Curós Vilà. Univ Politècnica de Catalunya. Barcelona.
- La Masia catalana, tradició i austerirdad. Julia Julve.
- Gènesi de l'estructura arquitectònica de la masia. Josep Danés i Torras, 1930.
- La situació de les masies a Catalunya és alarmant. La Vanguardia.es. 2009.03.16. Entrevista a Joan Curós.
- www.xtec.cat. El Treball al camp Als segles XVI i XVII. Les masies.
- La forma constructiva en el món rural català (s. XIV-XVI). Assumpta Serna Llotja. - La masia catalana: Varietat i tradició. VVAA. Els pobles més bells d'Espanya. Ed Seleccions Readers Digest. 1983. Agost.