La masia catalana (I)

Masia de Cal Peret del Serra (Cal Xicomèdia). El Prat de Llobregat

Segons l'acceptació actual, la masia catalana podria definir-se com una edificació rural, de certa envergadura, lligada sempre a explotacions agràries o ramaderes, de caràcter familiar. Eren construccions aïllades, autosuficients en la mesura de les seves possibilitats, on s'alternaven les feines agrícoles i ramaderes: cria de bestiar, conreus de secà i regadiu, explotació de l'entorn natural i, fins i tot, transformació de primeres matèries (vi, oli, etc. ), o manufacturació artesanal, com el cardat i teixit de la llana. La importància de la masia catalana com a construcció està íntimament lligada a la dels seus habitants. Cada masia que perdura és una pàgina oberta a la microhistòria de la societat camperola catalana durant els últims vuit segles.

LES FIGURES DEL "MASOVER" I "L'HEREU"
La masia és l'edifici més representatiu de l'arquitectura rural a Catalunya. Normalment estava habitada per un "masover" o per una família camperola acomodada. Quan els propietaris adinerats van abandonar les seves residències a la recerca de la comoditat de viles o ciutats, van deixar les explotacions agrícoles i ramaderes en mans dels masovers. Mitjançant un contracte subscrit per ambdues parts, el masover, amb la seva família i servents podia habitar la residència i explotar totes les seves instal.lacions, a canvi de fer lliurament al seu senyor d'una part dels beneficis obtinguts, ja siguin en termes pecuniaris o en espècies. Mitjançant aquest contracte de propietat, el pagès no era l´amo de la finca però disposava lliurement de la seva explotació, i podia traspassar-la al seu primogènit, "l'hereu", amb l'objectiu de no dividir el patrimoni i mantenir l'economia familiar.

EVOLUCIÓ DE LA MASIAEncara que al principi el seu origen va semblar lligat a les viles romanes, el seu naixement es remunta a la Baixa Edat Mitjana, a partir de l'evolució dels antics "mansum" i l'adaptació de les noves edificacions seculars, civils o senyorials. Durant els segles XI al XIII, la forma constructiva predominant es va basar en la unió de petits habitacles en un mateix pla horitzontal. Partint de dependències bàsiques com la cuina o l'estable, s'ampliaven o construïen nous espais destinats a celler i graner. És a partir de mitjans del segle XIII quan apareix un nou model de construcció vertical que propicia la generalització del mas de dos pisos (segle XIV), desenvolupat arquitectònicament a partir de dos espais singulars: cuina i menjador. Els avenços tecnològics i la millora de la situació econòmica van desembocar, a partir del segle XVI, en la típica masia de tres cossos que ha arribat fins als nostres dies, acompanyada, això sí, d'innombrables afegits destinats a nous usos.

ORGANITZACIÓ INTERIOR
Tots els elements relacionats amb la construcció, distribució i organització de les masies responen, sobretot, a criteris de funcionalitat. La majoria de les masies que coneixem estan distribuïdes en dos o tres pisos. La planta, gairebé rectangular, s'orienta al sud i està dividida en tres cossos, sent el central més ample. La planta baixa, que acull l'entrada, estava destinada a les dependències més comuns: cuina, menjador, celler i estable. La vida girava al voltant de la "llar de foc". La primera planta estava reservada a l´habitatge. En ella es distribueixen els dormitoris i, de vegades, una segona sala. La segona planta o golfes, en cas d'haver-la, estava destinada a graner.