Vista actual de la Granja de la Ricarda
"Ahir a la tarda la Societat Protectora dels Animals i les plantes de Catalunya (...) va acordar que el proper diumenge la societat es traslladi a la granja lletera" La Ricarda ", propietat del senyor Eusebio Bertrand, per fer-li lliurament de la medalla que se li concedeix pel bon tracte que dóna als animals d'aquella granja-model i concedir un ampli vot de gràcies a la junta directiva de la Societat amb motiu de les seves actives gestions en pro del desenvolupament de la mateixa i al alt criteri que presideix els seus actes. " (article publicat el dimarts, 17 juny 1913, al diari La Vanguardia. Pàgina 3).
Detall de la ceràmica reconstruida a la Granja de la Ricarda
L'any 1909 van començar els treballs de construcció de la Ricarda, que arribaria a ser la granja lletera més important de Catalunya, en els terrenys que l'industrial cotoner Manuel Bertrand posseïa al Prat de Llobregat. La granja albergava unes dues-centes vaques, sobretot suïsses i holandeses, que produïen uns 550.000 litres anuals de llet i donava feina a una cinquantena de mossos. La família Bertrand pretenia proveir el mercat lleter de Barcelona, omplint el buit que havia ocasionat una ordenança de l'Ajuntament, de l'any 1857, que prohibia "l'existència de vaqueries o cabrerías a l'interior de la ciutat, à menys de situar-se en barris apartats i en edificis construïts a l'intent amb totes les condicions de l'art ". La Granja de la Ricarda, o Casa de les Vaques, com també era coneguda, va ser projectada per Francisco Bastos i Joan Torras i construïda pel pratenc Josep Monés i Jané. Del conjunt de l'edifici destacaven l'estructura metàl.lica de les voltes de les naus, portades a terme per l'empresa Ferreria i Construccions Torras i els elements decoratius i acabats exteriors, amb motius vegetals i geomètrics, emmarcats en el modernisme català.
L'any 1911 ja es trobava en ple funcionament. Estava composta per dues naus longitudinals unides i rematades per tres torres quadrangulars, amb una superfície total d'uns 4.000 m2. Va ser una de les granges més modernes de la seva època, dedicada a la producció i distribució de llet, introduint a Catalunya els processos productius suïssos i obtenint nombroses distincions a la qualitat, entre ells la declaració de granja model pel rei Alfons XIII.
L'any 1911 ja es trobava en ple funcionament. Estava composta per dues naus longitudinals unides i rematades per tres torres quadrangulars, amb una superfície total d'uns 4.000 m2. Va ser una de les granges més modernes de la seva època, dedicada a la producció i distribució de llet, introduint a Catalunya els processos productius suïssos i obtenint nombroses distincions a la qualitat, entre ells la declaració de granja model pel rei Alfons XIII.
La Granja de la Ricarda a la seva ubicació original
La higiene com a mètode de producció
"La llet, per ser bona, no ha de coure's, pasteuritzar-se, ni estar subjecte à preparació cap: ha de ser pura, natural, exempta de microbis. Tracto de produir en condicions tals que pugui assegurar i garantir aquesta puresa ", explicava Manuel Bertrand a José Zulueta i Gomis, economista i polític espanyol, cofundador de la Federació Agrícola Catalano-Balear. L'avantatge comercial de la Granja de la Ricarda es basava, doncs, en establir unes condicions higièniques absolutes, que permetessin l'extracció, manipulació i distribució del producte lacti a la ciutat de Barcelona, en perfectes condicions de salut i sabor. Segons paraules de Zulueta: "Es tracta de resoldre un problema transcendental d'higiene: es tracta de construir un estable, en condicions tals, que es faci del tot impossible la presència de microbis nocius à la salut dels animals i à la qualitat de la llet, assegurant el volum i la puresa de l'aire, el grau de calor i humitat, la neteja absoluta de tot arreu. "
En una visita realitzada a la Casa de les Vaques, pel director general d'agricultura, Carlos Cartell, el 25 de juliol de 1915, es descriu la granja d'aquest manera: "Les dues grans quadres que aquestes ocupen, espaioses, ben ventilades i recobertes de baldosilles, produeixen admirable efecte, cridant l'atenció tant o més que les condicions higièniques de la instal.lació, la cura amb què han estat atesos els més petits detalls perquè aquella resulti perfecta "(2). Tot i que Manuel Bertrand era coneixedor dels nous descobriments bacteriològics duts a terme en Europa, va preferir optar per la higiene clàssica com a mètode distintiu de producció, deixant de banda les noves tendències industrials que desembocarien en els actuals mètodes d'esterilització o pasteurització. Josep Zulueta, després de la seva visita a la granja, va fer una detallada anàlisi dels costos d'inversió i producció, i es planteja la supervivència d'aquesta explotació en dos termes:
El primer problema era produir el farratge necessari per al consum del bestiar, en condicions econòmiques favorables. Per a això, la família Bertrand va instal.lar un ferrocarril de tracció elèctrica en les seves terres, "que arrenca del centre de la finca fins a la vora del mar, en una extensió de més de tres quilòmetres" (2), a fi de portar sorra de la mar , per poder rompre nous terrenys agrícoles. L'any 1915, la finca produïa l'aliment necessari per proveir 150 o 200 vaques, de manera que, el problema semblava resolt. El segon problema al qual s'enfrontava, i de pitjor solució, el constituïa el mal estat dels camins deltaics, que feien penós i poc assumible el cost de distribució de llet a la capital. Si la Granja de la Ricarda aconseguia resoldre aquests problemes de forma rendible, seria una granja model i un model a seguir. Si no, no seria més que una altra aposta arriscada, pendent que la clientela, a la qual anava destinada, estigués disposada a pagar un preu més gran, a canvi del luxe que suposava consumir una llet produïda en condicions d'extrema higiene i cura dels animals.
"La llet, per ser bona, no ha de coure's, pasteuritzar-se, ni estar subjecte à preparació cap: ha de ser pura, natural, exempta de microbis. Tracto de produir en condicions tals que pugui assegurar i garantir aquesta puresa ", explicava Manuel Bertrand a José Zulueta i Gomis, economista i polític espanyol, cofundador de la Federació Agrícola Catalano-Balear. L'avantatge comercial de la Granja de la Ricarda es basava, doncs, en establir unes condicions higièniques absolutes, que permetessin l'extracció, manipulació i distribució del producte lacti a la ciutat de Barcelona, en perfectes condicions de salut i sabor. Segons paraules de Zulueta: "Es tracta de resoldre un problema transcendental d'higiene: es tracta de construir un estable, en condicions tals, que es faci del tot impossible la presència de microbis nocius à la salut dels animals i à la qualitat de la llet, assegurant el volum i la puresa de l'aire, el grau de calor i humitat, la neteja absoluta de tot arreu. "
En una visita realitzada a la Casa de les Vaques, pel director general d'agricultura, Carlos Cartell, el 25 de juliol de 1915, es descriu la granja d'aquest manera: "Les dues grans quadres que aquestes ocupen, espaioses, ben ventilades i recobertes de baldosilles, produeixen admirable efecte, cridant l'atenció tant o més que les condicions higièniques de la instal.lació, la cura amb què han estat atesos els més petits detalls perquè aquella resulti perfecta "(2). Tot i que Manuel Bertrand era coneixedor dels nous descobriments bacteriològics duts a terme en Europa, va preferir optar per la higiene clàssica com a mètode distintiu de producció, deixant de banda les noves tendències industrials que desembocarien en els actuals mètodes d'esterilització o pasteurització. Josep Zulueta, després de la seva visita a la granja, va fer una detallada anàlisi dels costos d'inversió i producció, i es planteja la supervivència d'aquesta explotació en dos termes:
El primer problema era produir el farratge necessari per al consum del bestiar, en condicions econòmiques favorables. Per a això, la família Bertrand va instal.lar un ferrocarril de tracció elèctrica en les seves terres, "que arrenca del centre de la finca fins a la vora del mar, en una extensió de més de tres quilòmetres" (2), a fi de portar sorra de la mar , per poder rompre nous terrenys agrícoles. L'any 1915, la finca produïa l'aliment necessari per proveir 150 o 200 vaques, de manera que, el problema semblava resolt. El segon problema al qual s'enfrontava, i de pitjor solució, el constituïa el mal estat dels camins deltaics, que feien penós i poc assumible el cost de distribució de llet a la capital. Si la Granja de la Ricarda aconseguia resoldre aquests problemes de forma rendible, seria una granja model i un model a seguir. Si no, no seria més que una altra aposta arriscada, pendent que la clientela, a la qual anava destinada, estigués disposada a pagar un preu més gran, a canvi del luxe que suposava consumir una llet produïda en condicions d'extrema higiene i cura dels animals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada