El canal de la Dreta

El Canal de la Dreta, juntament amb el descobriment de les aigües artesianes i les lleis desamortitzadores impulsades per Juan Álvarez Méndez (Mendizábal) i Pasqual Madoz, han estat els elements que més influència han tingut en la transformació econòmica, social i física del delta del Llobregat. Fins a finals del segle XIX, al delta es practicava una agricultura de secà, extensiva i amb pocs excedents, on destacaven els cereals, alguns llegums i fruiters, i la vinya. El canvi de propietat de les terres i l'accés a l'aigua de reg van acabar amb el sistema tradicional de subsistència i van donar pas a una agricultura intensiva de regadiu, basada principalment en productes de l'horta, fruiters i, ocasionalment, arròs. El delta del Llobregat es va convertir en el principal proveïdor de verdures i hortalisses de la ciutat de Barcelona i a partir de 1919 la seva producció va arribar als mercats europeus.
EL CANAL DE LA DRETA DEL RIU LLOBREGAT
El Canal de la Dreta del Riu Llobregat neix a Sant Vicenç dels Horts, entre la riera de Torrelles i el torrent de Roure, i transcorre, paral.lel al riu, durant prop de 16 quilòmetres, travessant les poblacions de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat de Llobregat; on desemboca prop de la llacuna de la Ricarda. Aprofita l'aigua sobrant del canal de la Infanta, situat aigües amunt, i transporta un cabal aproximat d'uns 1.300 litres per segon. Va ser inaugurat el 1859 i la seva construcció va comportar la posada en marxa d'una extensa infraestructura de sèquies menors de regadiu i desguàs, que es reparteix per gran part del delta.
ETAPA INICIAL (1819-1855)
El diari de Barcelona, en la seva edició del dia 3 maig 1817, va informar d'una convocatòria de reunió per tal de recuperar un antic projecte de canalització que pretenia portar aigua del riu a les poblacions del delta del Llobregat i a la mateixa capital. Després de diverses reunions i constants desavinences entre propietaris i colons, es van iniciar les obres de construcció del Canal de la Infanta (1817-1820), que regaria les terres situades al marge esquerre del riu. Els treballs de construcció del Canal de la Dreta del Riu Llobregat, molt més tardans, es van iniciar el 1819 i havien d´abastar fins al municipi de Castelldefels, però el projecte no va prosperar a causa dels elevats costos de construcció i les inundacions esdevingudes en 1820, que van destruir part dels treballs realitzats i van endarrerir, cinquanta anys, la definitiva posada en marxa del projecte.
PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ
POSADA EN MARXA (1855-1866)
El 6 de desembre de 1855, S.M. la reina Isabel II va atorgar a Eusebi Soler la concessió de "construir el Canal de Reg de la Dreta del Llobregat, declarant l´obra d'utilitat pública" ( 1). Els treballs es van reiniciar el 1856, però es van veure ralentits per l'elevat cost econòmic i per la reducció del cabal atorgat, que va passar a ser de 1500 litres / segon front a la concessió Reial de 3500 litres / segon; aquest fet impossibilitaria l'extensió del reg als municipis de Gavà, Viladecans i Castelldefels. L'any 1859 va tenir lloc la inauguració de l'obra i el reg de les primeres hectàrees, però la seva finalització no es produiria fins a 1866. El 28 de febrer de 1863 es va aprovar el primer Reglament d'ús, que decretava l'establiment d'un Sindicat de Reg per salvaguardar les seves bases. Entre els seus articles referits a sanitat, que ara ens semblen absurds, podem llegir:
"Article 34. Prohibicions generals. Ningú no pot llençar al canal o sèquies, escombraries, runes, animals morts, deixalles ni altres objectes, siguin de la classe que siguin (...) "
"Art .35. Ningú pot banyar-se, tampoc les cavalleries, ni espècie alguna de bestiar; rentar roba ni altres objectes al canal o sèquies; tenyir ni embrutar l'aigua dels mateixos i les seves divisions sota cap pretext (...) "
PRIMERES DIFICULTATS I DECLIVI (1866-1874)
Durant els primers anys de funcionament, el canal de la Dreta del Llobregat va ser un focus permanent d'insalubritat a causa dels deficients acabats dels ramals i la falta de manteniment. La manca de col.lectors de desguaç va incidir en l'aparició de zones d'estancament d'aigües, provocant la proliferació de malalties i el consegüent malestar entre la població. D'altra banda, la manca de rendibilitat del projecte, que havia vist reduït el seu cabal inicial, va portar als hereus d'Eusebi Soler a demanar l'estatalització del canal.
ESTATALITZACIÓ I MODERNITAT (1874 en endavant)
L'any 1874, el Canal de la Dreta va passar a ser propietat de l'Estat que va traspassar la seva explotació a la Prefectura d'Obres Públiques de Barcelona. Es van dur a terme canals subsidiaris, que van duplicar el nombre d'hectàrees, però la manca d'inversió va fer que perduressin els problemes anteriors. Una nota, publicada l'any 1894 al diari La Vanguardia (2), denunciava: "El terme municipal de la veïna vila del Prat del Llobregat, que des de la instal.lació del Canal de la Dreta ve patint d'una manera cada vegada més alarmant de febres intermitents, a causa de no haver tingut en compte en la seva construcció a dotar al país dels corresponents desguassos, necessaris a causa de les consegüents filtracions del Canal i de les filloles de reg, com també l'aigua sobrant d'aquest, està amenaçat, una vegada més, de veure augmentada la semi-inundació dels seus terrenys. (...) Fins ara no sabem que (la) autoritat hagi pres providència alguna, cridem l'atenció sobre aquest particular a fi d'evitar noves calamitats al país. "
El descontentament dels usuaris i de la població, unit a la manca d'interès emprenedor de la Prefectura d'Obres Públiques de Barcelona, va fer que, l'any 1896, la concessió del canal passés a ser exercida pel Sindicat de Regants del Canal de la Dreta i posteriorment (1989-1990) per la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del Llobregat, que ostenta la seva explotació en l'actualitat. Els plans de present i futur preveuen que el seu cabal sigui, progressivament, aportat a partir de les aigües regenerades per les Estacions Depuradores d'Aigües Residuals (EDAR) de Sant Feliu i Prat de Llobregat.

El Canal de la Dreta del Riu Llobregat segueix alimentant, des de fa més de 150 anys, part de l'excel.lent horta del Baix Llobregat, encara que la superfície de terreny dedicada a l'agricultura ha disminuït de forma alarmant. A dia d'avui, encara podem passejar per les seves ribes i gaudir de la contemplació d'aquesta artèria vital; però hem de romandre sempre alerta, perquè el fantasma de l'especulació constructora sempre volarà sobre aquest recés d'història. Molts trams han estat ja engolits per la creixent demanda d'espai urbà i molts altres perillen, sota el pes de futurs projectes urbanístics. El nostre deure és conservar aquesta part del nostre patrimoni per a les generacions futures i, per què no, adequar-lo per a l'ús i gaudiment present.



Notes:
(1). Prat de Llobregat. (Assaig històric). Edició facsímil. Pare Andreu de Palma. (Pàg. 317-319).
(2). Diari La Vanguardia. Dimarts, setembre 18, 1894. Pàg. 3


Referències:
- El Canal de la Dreta del Llobregat, paisaje y biodiversidad en el espacio metropolitano de Barcelona (España). Atelier. Nº 3. Jaume Sans, Josep Mª Panareda.
- La formació d´una ciutat. El Prat de Llobregat. Marga Gómez Inglada. Arxiu Municipal del Prat de Llobregat.
- Prat de Llobregat (Ensayo histórico). Edició Facsímil. Pare Andreu de Palma.
- L´agricultura, agent de transformació del delta del Llobregat. Irma Fabró. 30 de maig de 1997.
- Revista de Obras Públicas Fundada y sostenida por el Cuerpo Nacional de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos. Breves consideraciones sobre pantanos y canales de riego en la provincia de Barcelona. Madrid, 10 de agosto de 1899.
- Una visión histórica de las principales sequías registradas en el Bajo Llobregat (1812-1950). Josep Ferret i Pujol. Comunitat Usuaris Aigües Delta Llobregat.
- www.3cat24.cat. 23-08-2005. Prohibeixen a pagesos del canal dret del Llobregat regar amb aigua del riu arran de la sequera.
- www.enciclopedia.cat. Canal de la dreta del Llobregat.
- Breves apuntes para la topografía médica del Prat de Llobregat. Segimon Salgot Balcells. El Prat de Llobregat de fa un segle segons una topografía médica. 1904. Víctor Marí Balcells- Pere Vallribera i Puig.
- Una visión histórica de las principales sequías registradas en el Bajo Llobregat (1812-1950). Josep Ferret i Pujol. Comunitat Usuaris Aigües Delta Llobregat.
- www.bestiolesdemarinablogspot.com. El Canal de la Dreta del Llobregat. Jaume Sans Margenet.
- La Vanguardia. 17 de junio de 1893. Página 1.
- La Vanguardia. Martes 18 de septiembre de 1894. Pág. 3.