accident d´aviació al Prat (3-02-1944). Part 1

La tarda del dijous 3 de febrer de 1944, mentre Europa continuava immersa en la Segona Guerra Mundial i els Estats Units anunciaven l'inici de l'ofensiva aliada del pacífic contra Japó, la petita vila del Prat de Llobregat, en Barcelona, dormisquejava aliena al tràgic succés que estava a punt d'esdevenir...
A Barcelona, el cinema Coliseum es preparava per a l'estrena de la pel.lícula Només els Àngels tenen ales, amb Cary-Grant i Jean Arthur, que narra les vicissituds d'un petit grup de pilots d'una perillosa línia regular d'aviació civil. "Sucumbeixen uns i altres es desesperen. Triomfen els pocs i aquests a costa d'enorms sacrificis " - deia la publicitat -. Però, el Prat de Llobregat, immers en les seves tasques i rutines diàries, romania aliè a aquella premonitòria estrena ...

Cap a dos quarts de la tarda, Natalia Martí i la seva mare, que es trobaven a la part posterior del seu habitatge, al carrer del Prat número 5, van veure, sorpreses, un avió que volant a molt baixa altura es dirigia cap a la zona on es trobaven. L'avió, un Douglas DC-2, de la Companyia Iberia LAPE, que efectuava el servei de correu des de Madrid a Barcelona tenia els motors avariats i pel que sembla intentava dur a terme un aterratge d'emergència a les afores de la població. Sense capacitat de maniobra, el bimotor va intentar un viratge arriscat, però no va poder esquivar els habitatges i va acabar topant contra la part superior del número 5 del carrer del Prat, on residia la família Castells. L'estrèpit provocat es va escoltar en tot el terme municipal. Quan Natalia Martí i la seva mare van arribar a la porta del carrer es van quedar petrificades pel dantesc espectacle que es desplegava davant d'elles: L'aeronau, d'uns 19 metres de longitud i 26 d'envergadura, s'havia trencat en diversos trossos i estava envoltada en flames. Una part de l'ala i el tren d'aterratge havien quedat encastats a la casa contigua (número 7), on residia la família Martos, enfonsant el sostre i part de l'habitatge. La resta, també pastura del foc, es repartia entre el seu pati interior i el dels habitatges confrontants (números 7 i 9).
La fumera es podia veure des de qualsevol punt del Prat i les flames s'estenien ràpidament pels baixos dels habitatges afectats. Els primers en arribar al lloc de l'accident van ser els propis veïns, que ràpidament van ajudar a socórrer els supervivents. El senyor Manuel Ayora, que en aquell moment treballava a la propera fàbrica de la Paperera Espanyola, va rescatar a un ferit d'entre les flames amb l'ajuda del barber Francesc Carrasco, que tornava d'un enterrament. Poc després van arribar els serveis d'extinció i salvament de la Paperera i La Seda de Barcelona que gràcies a la seva ràpida intervenció van impedir que el desastre esdevingut fora de major magnitud. El malson que tant havien temut els nostres avantpassats s'havia fet realitat, per desgràcia d'alguns e indignació de molts.